dilluns, 23 de novembre de 2009

Decidir és llibertat

La passada Diada Nacional de Catalunya va ser especial, i de fet, des del passat mes de setembre aquest país ja no és el mateix. No només perquè el dia 11 hi havia més de 30.000 persones manifestant-se pels carrers de Barcelona, i no només perquè ho fessin amb un lema clar i català: Independència. Sinó sobretot perquè hi havia la gent d’Arenys de Munt, amb el seu alcalde al capdavant; el qual, per a on passava, era aplaudit i animat, amb majúscules! Amb ànims sincers i empàtics, amb orgull i admiració a la vegada, amb més sentiment que qualsevol de les persones presents! Perquè malgrat tots els entrebancs i amenaces, fins i tot de mort; ell i tot el moviment arenyenc per l’Autodeterminació, amb valentia i decisió, preguntarien als seus veïns i veïnes: “ESTÀ D’ACORD QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT EN LA UNIÓ EUROPEA?” Aquesta simple pregunta, aquest simple gest d’exercici democràtic i de llibertat, va provocar una sèrie de reaccions descomunals: els espanyols van demostrar fins a quin punt és una fal·làcia la seva democràcia, intentant sabotejar la consulta, per tots els mitjans, fins i tot enviant-t’hi la falange española. Els polítics del país es van haver de posicionar a favor o en contra de la consulta, deixant ben retratats aquells que s’autotitulen catalanistes i democràtics, però que en canvi es van alinear amb els poders fàctics espanyols oposant-se a la Consulta. I els europeus i la resta del món, gràcies als molts periodistes internacionals que hi havia, es van adonar que Arenys de Munt reclamava, en nom de Catalunya, que els catalans i les catalanes volem decidir, lliurament i democràticament, el nostre futur polític.

El resultat de la consulta? Molts ens en recordem de memòria: 41% de participació (en un referèndum no vinculant), 96% dels vots a favor del sí.

I ara ens toca a nosaltres, als perafitencs i perafitenques, al Lluçanès, i al país sencer. Perquè el dia 13 de desembre més de cent pobles del nostre país faran un Referèndum per la Independència com el d’Arenys, i Perafita serem un d’ells. I els pobles que per qüestió de temps no hi arribin, ho faran mesos després. Perquè la intenció, és que malgrat totes les traves que ens posin espanyols i botiflers, els catalans i les catalanes poguem votar el nostre futur polític. I que ho fem amb alegria i consciència de viure, d’impulsar, un moment històric: la primera vegada que votarem el nostre futur col·lectiu! Per uns moments, sentim-nos persones lliures en un poble lliure! I reivindiquem la normalitat democràtica d’aquest fet.

Hi ha qui pot pensar: “de què serveix votar, si no és vinculant?”. Per exemple els referèndums sobre l’OTAN o el més recent sobre la Constitució Europea, tampoc ho eren. I sobretot, el que Arenys de Munt ens va demostrar: primerament és important perquè en tenim ganes, perquè ja som grandets per decidir el nostre futur col·lectiu, i ho volem demostrar. També serveix per reivindicar una democràcia real. I sobretot perquè des la Coordinadora Nacional d’Arenys de Munt (http://www.referendumindependencia.cat) ja s’han encarregat que tot Catalunya estigui plena d’observadors i periodistes internacionals. Per tant, el nostre vot tindrà una repercussió europea i mundial, com mai cap altre vot que haguem dipositat fins ara dins d’una urna hagi tingut. I qui no vota en unes eleccions, això no són eleccions; aquí no votem polítics, aquí votem llibertat. Llibertat per decidir el nostre futur, llibertat democràtica!

Per tant, Perafita, Lluçanès, Nació Catalana: el dia 13 de desembre’09, votem, vota!

Perafita Decideix

perafitadecideix@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada